lunes, 26 de marzo de 2007












Cuantas veladas, cuantas cenas y copas a medianoche, cuantas horas pasadas al aire libre en el jardín, y noches mágicas, locas, momentos especiales...
El Angelitos Negros finalmente ha tenido que cerrar las puertas... no para siempre!
El mundo cambia, y desgraciadamente, nosotros también tenemos que cambiar. Como decúa el Gatopardo en Lamperusa, “Si queremos que todo siga como está, es preciso que todo cambie.”


Te invitamos a compartir un montón de recuerdos, un viaje por nuestra memoria, un viaje nocturno lleno de espejismos y de sueños hechos realidad. Y te invitamos también a participar en la creación del nuevo proyecto Angelitos: estamos inventando un nuevo espacio, abierto, plural y libre ( si nos dejan!). No queremos ser víctimas de nosotros mismos, ni del sistema. Un espacio de personas para personas, donde encontrarse, compartir, y de dejar pasar el tiempo, Un imposible por el que vale la pena luchar.... y que encontramos por un tiempo en nuestro oasis de Calafell.... gracias a todos los que nos ayudasteis a conseguirlo!!!

Cocinoterapia? Es nuestra manera de entender nuestro trabajo, nuestra vida. Es comer y dar de comer, vivir la cocina plenamente, de manera natural, sin complejos.

Nuestro sueño empezó el 3 de Julio de 1994, y ha durado trece temporadas de locura, diversión, y de conversaciones metafísicas. Trece años preparando las cenas más especiales, o así lo intentamos....
La primera noche que servimos de comer fue absolutamente dantesca. No habíamos previsto el volumen de basuras que genera un restaurante, y ya de madrugada acabamos bailando todos muy fashion por encima de un montón de cáscaras de mejillones, almejas y tallinas... una tradición marinera de la zona, decíamos un poco piripis!!!! Aquella misma temporada, las hormigas también nos descubrieron, y mientras los clientes hacían cola para recibir mesa, ellas venían en rigurosa fila india a exigir su ración.... qué queréis, cenar al aire libre tiene sus encantos! Y la cocinoterapia también es esto... aceptar la cocina como algo natural, y comprenderla en el mundo vivo que nos rodea, y no aislados en un laboratorio esterilizado y muerto.
Empezamos como auténticos pardillos, pero con mucha buena voluntad. Y con el tiempo aprendimos un poco ( aún nos queda tanto.... la cocina, como la vida, es inagotable!), y nos sofisticamos. Pasamos del churrasco y los pimientos del piquillo a las reducciones y las espumas, y ahora... reivindicamos el valor de la cocina hecha con amor, con elementos naturales y sanos, y con buen humor. La cocina de la belleza. La cocina que nos hace sentir mejor. La cocina que necesita su tiempo.
Trece años de cenas, de actuaciones, de exposiciones de artistas, de propuestas renovadas. Y ahora qué??? Estamos buscando, ingeniando, inventando, reubicándonos. Nuestro local será derruido para construir uno de más moderno y acorde con las normativas actuales, mientras nuestro romanticismo enfermizo nos empuja a buscar como locos un último reducto donde poder compartir a otro ritmo, donde poder entender la vida de otro modo.
Lo llamamos turismo rural, a falta de un nombre mejor. Un espacio en libertad, de encuentro, un proyecto sostenible, respetuoso con el entorno, con la vida y con las personas.
En este espacio compartiremos contigo nuestra manera de entender la cocina y la vida. Aquí encontrarás recetas, ideas, proyectos y recuerdos.
Nos gustaría saber de ti, de tu opinión, de tus recuerdos, de tus truquillos culinarios, de las recetas de tu abuela; no dudes en participar en este, nuestro proyecto.
Queremos ponernos en contacto con aquellos que habéis hecho posibles estos trece años de magia, pero también con aquellos nuevos amigos con los que caminaremos hacia nuevos sueños. Queremos que nos expliquéis qué os gustaría encontrar en este nuevo espacio que está naciendo, un espacio diferente y libre. Y aunque no tengáis nada que decir, dejadnos vuestros datos y os mantendremos informados: este blog pretende ser el vínculo entre nosotros y vosotros mientras nuestro nuevo proyecto toma forma.


(Versió en Català)
Quantes vetllades, quants sopars, copes a mitjanit, estades a la fresca en el jardí, nits màgiques, boges, moments especials....,
L'Angelitos Negros finalment ha hagut de tancar les portes... no per sempre!
El món canvia, i malauradament, nosaltres també hem de canviar. Com deia Il Gatopardo a Lamperusa, “si queremos que todo siga como está, es preciso que todo cambie”.
Et convidem a compartir un munt de records, un viatge per la nostra memòria, un viatge nocturn ple de miratges i de somnis fets realitats. I et convidem també a participar en la creació del nou projecte Angelitos: estem inventant un nou espai, obert, plural, i lliure ( si ens deixen!!). No volem ser víctimes de nosaltres mateixos, ni del sistema. Un espai de persones per a persones, on trobar-se, compartir, i deixar passar el temps. Un impossible pel qual val la pena lluitar.... i que vam trobar durant un temps en el nostre oasi de Calafell, gràcies a tots els que ens vau ajudar a aconseguir-ho



Cuinoterapia? És la nostra manera d’entendre la nostra feina, la nostra vida. És menjar i donar de menjar, viure la cuina plenament, de manera natural, sense complexes.
El nostre somni va començar el 3 de juliol de 1994, i ha durat tretze temporades de bogeria i diversió, i de converses metafísiques. Tretze anys preparant els sopars més especials, o així ho vam intentar...
La primera nit que vam servir menjar va ser absolutament dantesca, no havíem previst el volum d’escombraries que generaria un restaurant, i ja de matinada vam acabar ballant tots molt fashion per sobre d’una pila de closques de musclos, tellines i cloïsses. Aquella primera temporada les formigues (petarols calafellencs) també ens van descobrir, mentre els clients feien cua per a seure a taula, elles venien en rigorosa fila índia a exigir la seva ració... què voleu, sopar a la fresca també té els seus encants! I la cuinoteràpia també és això....acceptar la cuina com una cosa natural, i comprendre-la en el món viu que ens envolta, i no en un laboratori esterilitzat i mort.
Vam començar com autèntics “pardillos”, però amb molt bona voluntat. I amb el tremps vam aprendre una mica (encara ens queda tant... la cuina, com la vida, és inesgotable!!), i ens vam sofisticar: vam passar del xurrasco i els pimientos del piquillo a les reduccions i les espumes..... i ara, reivindiquem el valor de la cuina feta amb amor, amb elements naturals i sans, i amb bon humor. La cuina de la bellesa. La cuina que ens fa sentir millor. La cuina que necessita el seu temps.
Tretze anys de sopars, actuacions, exposicions d'artistes, de propostes renovades. I ara què???Estem buscant, ingeniant, inventant, reubicant-nos. El nostre local serà derruit per a construir-ne un de més modern i acord amb les normatives actuals, mentre el nostre romanticisme malaltís ens empeny a buscar com a bojos un últim reducte on poder compartir a un altre ritme, on poder entendre la vida d’una altra manera.
N’hi diem turisme rural, a falta d’un nom millor. Un espai en llibertat, de trobada, un projecte sostenible, respectuós amb l’entorn, amb la vida, i amb les persones.

En aquest espai compartirem amb tu la nostra manera d'entendre la cuina i la vida. Aquí trobaràs receptes, idees, projectes i records.
Ens agradaria saber de tu, de la teva opinió, dels teus records, no dubtis de participar d’aquest projecte.
Voldríem establir contacte amb tots aquells que vau fer possible aquest 13 anys de màgia, però també amb aquells nous amics amb els que caminarem cap a nous somnis; voldríem que ens expliquéssiu què us agradaria trobar en aquest nou espai que està naixent, un espai diferent i lliure.I encara que no tingueu res a dir, deixeu-nos les vostres dades i us mantindrem informats: aquest blog pretén ser el vincle entre nosaltres i vosaltres mentre el nou projecte agafa forma.

18 comentarios:

Anónimo dijo...

hola, aquest cap de setmana hem trucat a los angelitos per reservar taula i el tel.ens deia que no havia cap abonat amb aquest nº. Quan hem arribat a Calafell i hem vist l´edifici buit ens hem espantat però ara ja sabem que esteu fent cosetes i que tornareu. Calafell no seria el mateix sense vosaltres.Ens agradaria estar informats que quan tornareu i si serà al mateix puesto, etc. El meu mail es gloriaespejov@hotmail.com Besines a la Cloe

Anónimo dijo...

Es una llastima que s'enderroqui aquest edifici, era magic. Per sort aixo nomes passara amb l'edifici, i vosaltres seguireu cuinant que d'aixo en sabeu un rato.
Nomes espero que no trigueu molt en tornar a obrir un angelitos 2 o com es digui.
Encara recordo el primer sorbete amb petazetas que vaig tastar al vostre restaurant, genial, senzill pero ple de records d'infantesa i bon gust.
Anims que segur que molta gent us espera impacients !!!

Anónimo dijo...

muchas gracias por ofrecernos angelitos negros, todo este tiempo, es una pena que no esteis este verano, volver pronto por favor!!!

Anónimo dijo...

Esperaremos con ansias y buen apetito el resurgir de Agelitos Negros y tan estupenda gente que trabajaba en el. Espero tener una pronta velada en el nuevo Angelitos Negros.

Anónimo dijo...

Gracias por tantos años de farra, por la buena musica (Pibi), por los buenos alimentos, por vuestras charlas metafisicas (charli)...Todavía conservo vuestra camiseta... Os esperamos pronto, se estan cargando lo bueno de calafell, un fuerte abrazo desde Vitoria...

Anónimo dijo...

Uno, uno... uno dos y tres.... Que bonito es el amor.....

Que recuerdos...


www.danielvela.com

Núria dijo...

Ostres! quina il·lusió veure aquesta imatge dels angelitos! És com si de cop i volta un persotatge misteriós tingués per fi un rostre.
Llàstima no haver-vos conegut abans! Ens hem perdut tota la màgia del lloc i la seva cuina però confiem en els vostes projectes nous!!!!
Una abraçada
Núria i Jaume.

Anónimo dijo...

Hola! Com va el vostre projecte? Espero que segueixi endavant!
Quina pena quan vam veure que l'angelitos ja no hi era! :(
Vam celebrar aniversaris i passar molt bones estones a l'angelitos! Un dels llocs de Calafell que valien realment la pena! I que donava un altre aire a Calafell! Espero que torneu aviat!
Us deixo el meu mail, per si hi ha noticies!: jagged_little_pill@msn.com

Merci! I espero que fins ben aviat!

Carol.

Anónimo dijo...

Ens agradaria que tingues el mateix encant i el mateix tipus de cuina.
Per nosaltres el encant de Calafell era el vostre restaurant, i aixo es lo que volem recuperar, el vostre encant.

Angels i Iñaki

jimorello@gmail.com

Si existeix el nou Angelitos Negros ,ens agradaria saber on.
Una abraçada i esperem noticies vostres.

Anónimo dijo...

Quan ens vem enterar fa mesos del vostre tancament, no ens ho podiem creure. Son tants els records de les moltes vegades que us hem pogut visitar...
Inolvidable quan a l'hora dels postres, a la taula junt el pou, va començar a sonar el cd amb la cançó d'elefantes que us havia deixat i veu portar com a postre la capseta que contenia l'anell de promesa que li regalava a la meva ara ja dóna,tot demanant-li que es cases amb mi.
I com aquest molts d'altres...
Ens va alegrar saber que nos us donaveu per vençuts i que ja iniciaveu un nou projecte.
Estem desitjant que torneu amb un nou Angelitos Negros que segur serà com el primer o millor.
Us deixo un mail per si ens podeu anar informan: xms_bcn@hotmail.com.
P.D.: En "homenatge" a vosaltres aquest darrer Nadal vem "intentar" imitar un plat vostre que ens va agradar molt...i realment també va agradar i molt als nostres convidats nadalencs: el Pulporel·lo.
Gracies.

Unknown dijo...

Si us plau feu-nos saber com teniu el vostre projecte.
Com podem tenir noticies vostres?

Anónimo dijo...

Hola, me encanta este blog, ya hace tiempo que os leo. Quiero deciros que he localizado un blog de una española que vive en Bélgica que está metida en esto. Por si os interesa, su blog es http://therapiecuisine-nati.blogspot.com

loli dijo...

Hola, mi marido y yo echamos mucho de menos la excelente cocina del restaurante los angelitos negros, nos gustaria que nos informaran cuando lo vuelvan a abrir y un saludo para Carlos y su mujer y a su niña Cloe.

Anónimo dijo...

Jo a l´estiu vaig passa devant d´on abans hi havia l´Angelitos i hi havien construit pisos.
El que em va cridar més l´atenció era que qui n´estava fent la promoció (d´aquests pisos) era el Carlos.

Anónimo dijo...

El tornaran a obrir?

Anónimo dijo...

Nosotros somos una pareja jovencita d zaragoza, y guardamos unos recuerdos maravillosos de aquel lugar, espero que volváis a abrir, seremos de los primeros en volver a visitaros. Nos dió mucha pena q al ir a cenar estuviese cerrado. Era un pequeño rincón donde pasar una velada romántica!!! besos.

Unknown dijo...

es una lastima q tengan q serrar yo pases unos momentos demasiado felizes con pibi carles y cloe ya q trabaje con ellos por un tiempo y son unas personas maravillosas y me4 encantaria q algun dia nos pudieran deleitar con un nuevo angelitos negros, carles si lees este post, mi mail es chimbombo25ltrs@hotmail.com, soy milenko scepanovic de chile y me gustaria saber de ti de pibi y de cloe, adios.

Unknown dijo...

Angelitos negros, un oasis en medio de tanta vulgaridad